Tecno-auto-biografia

Estimades noves tecnologies,

Per què sou tan complicades? o com a mínim ho sembleu?? Només deixeu de ser-ho (per la majoria de mortals) quan passa un cert temps (potser uns anyets) i ens arribem a acostumar a vosaltres, a la vostra presència per tot arreu, quan us anem perdent la por, quan ja entreu i us acomodeu a casa nostra i ens acompanyeu en el nostre dia a dia, primer en plan okupa i després ja com un més de la família... és llavors quan, fins i tot, us arribem a estimar! I és que en el fons sou molt útils, ens ajudeu moltíssim, ens entreteniu, ens feu companyia... Però de tant en tant, agafeu alguna rabieta i de cop: pam! comenceu a fer coses rares que nosaltres no podem entendre, i ens feu enfadar! i molt!! I jo em pregunto: per què? Què us hem fet?? Ara que semblava que tot anava tan bé, que ja haviem agafat confiança... Potser ho feu perquè sou orgulloses i voleu que reconeguem que sense vosaltres ja no som el que érem, oi? Potser perquè en el fons us necessitem més del què ens pensem i encara que no ho volguem reconèixer, en la societat actual les noves tecnologies i les persones vivim agafades de la mà. Doncs bé, estimades noves tecnologies, heus aquí el meu blog, tot un blog que parla de vosaltres, per a que no us queixeu!

La meva experiència amb vosaltres ha estat força maca; m'heu fet passar molt bones estones la veritat... hores i hores acompanyada de la tele: de sèries, pel·lícules, programes, dibuixos animats... Ah, i el vídeo? quin gran art això de poder parar el temps i recuperar-lo quan es vulgui! el meu treia fum! Dragon Ball, Arale, Oliver i Benji... me'ls grabava tots! Ara, de fet, ja ni cal, perquè a internet pots trobar tots els programes i totes els capítols de sèries del dia que vulguis. Encara recordo com si fós ara el què arribava a costar trobar el troç de peli que volies veure amb el vídeo: vinga rebobinar enrere i endavant, paraves boig! I ara tan senzill que és amb el DVD!

La música, una de les meves grans passions, també ha crescut amb mi gràcies als avenços que hi ha hagut en tecnologia: dels cassettes d' "ara va de bo" vaig passar als cd's de sau, al cap d'uns anyets ja vaig tenir centenars de cançons al meu mp3 i ara ja milers de cançons a l' ipod. Gràcies per ajudar-me a ampliar el meu gust musical!


Un dels altres grans companys d'aventures ha estat i és, per descomptat, l'ordinador; encara recordo la vella màquina d'escriure, amiga inseparable del "típex", que punyetera ella! i que primmirada! ho volia tot perfecte! L'ordinador, en canvi, té molta més paciència amb nosaltres: si ens equivoquem ens ajuda fins i tot a corregir-ho! Amb el PC he passat llargues estones de la meva vida: m'ha ajudat a fer treballs, exposicions, a buscar informació, a comunicar-me amb els amics i un llarg etcètera. I és que és una eina de treball i també d'oci increïble! Hi cap tanta informació que fa por i tot! De fet, una de les pitjors experiències que jo recordi amb noves tecnologies va ser amb el meu estimat PC. No sé ben bé que li va passar però es va morir i tota la informació que tenia: treballs, fotos, música i demés van desaparèixer amb ell. Des d'aquell moment vaig començar a guardar-ho tot en disquets! El dia que els ordinadors deixin de "penjar-se" per mi seran perfectes!
I què dir d'internet? És una finestra oberta al món! Allà hi ha de tot! Per exemple ara, estic fent un blog que podrà veure tothom, i només fent un click! No fa tant que ens comunicàvem amb els amics que teníem a l'estranger per carta, i ara en canvi és: "dona'm el teu hotmail que t'agrego al msn!". Una altra cosa que em sembla increïble és el moodle: la plataforma virtual on professors i alumnes de les escoles, universitats, etc. interactuen virtualment o les universitats a distància... no fa gaire això era inimaginable!

I les càmeres de fotos? déu n'hi do també com han canviat! Encara recordo el trasto que tenia el meu pare! Li va costar un dineral i la va acabar llençant perquè no sabia ni on guardar-la! I ara en canvi, són super-petites i digitals! Com a fanàtica de la fotografia que sóc això per mi és un gran regal tecnològic! Poder veure les fotos com queden abans de revelar-les, oh! I guardar-les a l'ordinador, retocar-les, fer muntatges amb música... És que abans no hi havia ni una foto que quedés bé: o borroses o fosques o descentrades o "todo en uno".

M'agradaria també parlar dels videojocs. Dels primers ninotets sense cap mena de ressolució als videojocs actuals hi ha tot un món! Ara pots fer de tot: jugar a tennis amb el comandament fent de raqueta, cuidar la teva mascota virtual, conduir un cotxe amb un volant de veritat, posar la teva cara als jocs, jugar on-line amb gent d'arreu del món, etc. I són tant reals! Tot i que els primers també tenien el seu encant, quan ara de gran he tornat a jugar al Super Mario Bross m'ha portat molts records.

I com no parlar del mòbil! M'he passat més de mitja vida sense ell i ara no em puc ni imaginar no tenir-ne! Em pregunto: com ho fèiem abans per quedar per anar a fer un cafè per exemple? Perquè si ara pel que fós els mòbils desapareguessin jo crec que no ens trobaríem! Si una cosa tenien els telèfons fixes (que encara n'hi ha i són gratuïts però que incomprensiblement ningú fa servir) és que aconseguien que la gent fós puntual, fet absolutament utòpic amb els mòbils! Això sí, no els hem de treure mèrit perquè els mòbils avui dia tenen de tot: càmera, música, vídeos, internet, jocs, despertador, agenda, etc. De fet, els mòbils que tenim actualment són més potents que l'ordinador que hi havia instal·lat en el primer cuet que va anar a la lluna!

La tecnologia, no ho podem negar, ens ha canviat les vides i ho seguirà fent. Tot va tant depressa que ens adaptem als canvis sense ni adonar-nos-en. Però si ens parem a pensar, com he fet jo en aquestes línies, és sorprenent veure com ha canviat tot des de fa no tants anys fins ara. La tecnologia és progrés. I el progrés és el futur. Només s'ha de saber gestionar.